 Amigues i amics d'Apolo, sentiu el poder de la vostre própia capacitat de creació.
Brilleu. Brilleu quan canteu. Brilleu quan somieu, brilleu quan estimeu els altres per alló que són. I com més us estimeu més integreu l’acceptació. L’acceptació de la vida, dels altres éssers, de tot alló que heu vingut a fer de bó. Sigueu alegres, sigueu eterns, balleu, canteu, salteu com ho faig jo! La vostre eséncia no coneix el patiment, no coneix el dolor. La vostre eséncia és capaç de compendre, és capaç d’abraçar-ho tot. Ella no té tristesa, no té ràbia ni té por. Simplement ÉS, i des d’aquí crea, des del sentir, des de l’amor. Torno a recordar-te què passa quan et meravelles tresor? Què passa quan vibreu en l’amor? Entreu en una honestedat, entreu en una tendresa, que encén les estrelles, i la vostre llum podría cegar el sol. -Exageres- penses (riu gustós), no tens idea de quant ens fas riure tresor! I és que així ets! Tal com ho dius és com ho penses, i això no és pas un problema quan vius sintonitzada amb l’amor.
2 Comentarios
|
Autora,
|
