SÓC DONA

​Avui vull compartir amb tu un poema que vaig escriure un any enrere. ​M'ha semblat que era una bona ocasió "parir" el primer post de Rising Moons en un día tan assenyalat com aquest: 8 de MARÇ, dia de la Dona.

El teu dia. Sí, dic teu, perquè no importa si ets home o dona, el dia d'avui és important. Sé que això está portant desavinences però humilment considero que aquest no és el debat d'avui. Celebrem la DONA, celebrem la feminitat! La celebrem perquè és necessari fer-ho, i és necessari que ho fem totes i tots! Celebrem-la, perqué justament això és la feminitat: inclusió, amor, gestació, acompanyament, intuició, compartir... Celebrar! Parem per honrar-la en la seva meravellositat, perqué és a través d'ella que sanarem les ferides que tan a tu com a jo duem del patriarcat...

Em despedeixo deixan-te amb el meu poema. Com veurás és molt personal però, saps qué? Això no m'avergonyeix! Desitjo que t'agradi, espero que t'emocioni i tandebó també ressoni en el teu ser. 
​Una abraçada i Feliç 8 de Març!

​Clara

---

"Sóc una dona bonica,
sóc una dona desperta.

Sóc una dona independent,
sóc una dona lliure.

Estic feta d’il·lusió i somnis,
per les meves venes còrre la sábia de la fortalesa.
Les meves llàgrimes nutreixen la terra que trepitjaré demà.

Sóc una dona que crea,
sóc una dona que busca.

Sóc una dona concient, 
sóc sàvia, sóc bruixa.

M’empeny l’aire de l’est
i el meu coratge està alimentat pel foc.
M’arrelo en la terra on tot creix
i em purifico amb l’aigua de pluja que cau on sóc.

Sóc alegria i tristesa,
sóc felicitat i a vegades dolor.

Sóc vida i aprenentatge,
sóc carícia i sóc plor.

Sóc una dona plena,
​una flor a punt de florir.

Sóc una dona guerrera
que ha de viure molt abans de morir.

Sóc tot allò que tinc en mi,
i en mi tot està per descobrir."